Arts + Salut

Avaluació

L’avaluació neuropsicològica de la cognició va incloure:

  • Montreal Cognitive Assessment (MoCA) com a eina de cribratge cognitiu [1]. És una eina breu i estandarditzada de cribratge utilitzada per avaluar la funció cognitiva general. Consta de 30 ítems, que es divideixen en diversos dominis cognitius: visoespacial/executiu, denominació, memòria, atenció, llenguatge i abstracció.
  • Test d’Aprenentatge Verbal Espanya-Complutense (TAVEC) per a la memòria verbal a llarg termini [2]. El TAVEC consisteix en llistes de paraules que els participants han d’aprendre. El rendiment en memòria s’avalua mitjançant tasques com el record lliure, el record indicat i el reconeixement, que examinen la capacitat de l’individu per codificar, emmagatzemar i recuperar informació verbal.
  • Una tasca de fluència fonèmica per a la recuperació lèxica [3]. Consisteix en tasques on els individus han de generar el màxim nombre de paraules possible que comencin amb la lletra ‘P’ en un minut.
  • La prova de Stroop [4] . La prova de Stroop consta de tres tasques:
    a) Lectura de paraules, on els participants han de llegir el més ràpidament possible una llista de noms de colors impresos en tinta negra.
    b) Denominació de colors, on han d’anomenar el color d’una sèrie de rectangles acolorits (vermell, blau, verd) el més ràpidament possible.
    c) La tasca d’interferència de Stroop, on se’ls presenten noms de colors impresos en colors incongruents (per exemple, la paraula “vermell” impresa en tinta blava) i han d’anomenar el color de la tinta, no la paraula en si. Aquesta prova mesura la flexibilitat cognitiva i la capacitat de controlar respostes automàtiques davant informació incongruent.
  • El qüestionari de disfunció executiva (DEX-Sp) [5] que és una eina d’autoavaluació dissenyada per avaluar la disfunció executiva. Consta d’una sèrie de preguntes que examinen diferents aspectes de les funcions executives, incloent-hi la regulació conductual i emocional, la planificació i la flexibilitat mental.

L’avaluació per l’estat d’ànim i emocions va incloure:

  • Escala d’Apatia [6];
  • Escala d’Ansietat i Depressió Hospitalària (HADS) [7];
  • Escala de Plaer de Snaith-Hamilton (SHAPS) [8].

L’avaluació per l’estat d’ànim i emocions va incloure:A més, els participants van completar les versions A i B del Profile of Mood States (POMS) abans i després de cada taller teatral per avaluar la càrrega emocional. Tot i que el POMS no és una eina clínica d’avaluació, ha estat validada en espanyol per Andrade Fernández et al. [9].

L’avaluació per la qualitat de vida va incloure el qüestionari Parkinson’s Disease Questionnaire (PDQ-39) [10]. Aquest consta de 39 ítems i és el qüestionari estàndard per mesurar la qualitat de vida en pacients amb malaltia de Parkinson en diferents dimensions: mobilitat, activitats de la vida diària, benestar emocional, estigma, suport social, cognició, comunicació i molèsties corporals.

Satisfacció i canvis percebuts. En l’avaluació postintervenció, els participants van valorar la seva satisfacció amb els diferents tipus d’activitats teatrals i els canvis percebuts en cognició, suport social i qualitat de vida:

  • Satisfacció: es va preguntar als participants: “En una escala de 0 a 5, on 0 significa ‘gens interessant’ i 5 significa ‘molt interessant’, com valoraries la visita guiada/representació/taller?”.
  • Canvis percebuts: es va preguntar “En una escala de 0 a 5, on 0 significa ‘empitjorament significatiu’ i 5 significa ‘millora significativa’, has notat algun canvi en la teva cognició/suport social/qualitat de vida?”.

Referències

  • [1]A.X. Pereiro, S. Ramos-Lema, C. Lojo-Seoane, J. Guàrdia-Olmos, D. Facal-Mayo, O. Juncos-Rabadán, Normative data for the Montreal Cognitive Assessment (MOCA) in a Spanish sample of community-dweller adults, Eur. Geriatr. Med. 8 (2017) 240–244. https://doi.org/https://doi.org/10.1016/j.eurger.2017.04.003.
  • [2] S. García-Herranz, M. del C. Díaz-Mardomingo, J.C. Suárez-Falcón, R. Rodríguez-Fernández, H. Peraita, C. Venero, Normative data for the Spanish version of the California Verbal Learning Test (TAVEC) from older adults., Psychol. Assess. 34 (2022) 91–97. https://doi.org/10.1037/pas0001070.
  • [3] J. Peña-Casanova, S. Quiñones-Úbeda, N. Gramunt-Fombuena, M. Quintana-Aparicio, M. Aguilar, D. Badenes, N. Cerulla, J.L. Molinuevo, E. Ruiz, A. Robles, M.S. Barquero, C. Antúnez, C. Martínez-Parra, A. Frank-García, M. Fernández, V. Alfonso, J.M. Sol, R. Blesa, Spanish multicenter normative studies (NEURONORMA project): Norms for verbal fluency tests, Arch. Clin. Neuropsychol. 24 (2009) 395–411. https://doi.org/10.1093/arclin/acp042.
  • [4] J. Peña-Casanova, S. Quiñones-Úbeda, N. Gramunt-Fombuena, M. Quintana, M. Aguilar, J.L. Molinuevo, M. Serradell, A. Robles, M.S. Barquero, M. Payno, C. Antúnez, C. Martínez-Parra, A. Frank-García, M. Fernández, V. Alfonso, J.M. Sol, R. Blesa, Spanish multicenter normative studies (NEURONORMA project): Norms for the stroop color-word interference test and the tower of London-Drexel, Arch. Clin. Neuropsychol. 24 (2009) 413–429. https://doi.org/10.1093/arclin/acp043.
  • [5] E.J. Pedrero-Pérez, J.M. Ruiz-Sánchez de León, P. Lozoya-Delgado, M. Llanero-Luque, G. Rojo-Mota, C. Puerta-García, [Prefrontal symptoms assessment: psychometric properties and normative data of  the Dysexecutive Questionnaire (DEX) in a sample from the Spanish population]., Rev. Neurol. 52 (2011) 394–404.
  • [6] S.E. Starkstein, H.S. Mayberg, T.J. Preziosi, P. Andrezejewski, R. Leiguarda, R.G. Robinson, Apathy Scale (AS)[Database record]. PsycTESTS, (1992).
  • [7] M.J. Herrero, J. Blanch, J.M. Peri, J. De Pablo, L. Pintor, A. Bulbena, A validation study of the hospital anxiety and depression scale (HADS) in a  Spanish population., Gen. Hosp. Psychiatry 25 (2003) 277–283. https://doi.org/10.1016/s0163-8343(03)00043-4.
  • [8] A. Fresán, C. Berlanga, Translation into Spanish and validation of the Snaith-Hamilton Pleasure Scale (SHAPS) for anhedonia, Actas Españolas Psiquiatr. 41 (2013) 227–231. https://actaspsiquiatria.es/index.php/actas/article/view/815.
  • [9] E.M. Andrade Fernández, C. Arce Fernández, G. Seaone Pesqueira, Adaptación al español del cuestionario “Perfil de los Estados de Ánimo” en una muestra de deportistas, Psicothema 14 (2002) 708–713. https://reunido.uniovi.es/index.php/PST/article/view/7908.
  • [10] P. Martínez Martín, B. Frades, F.J. Jiménez Jiménez, M. Pondal, J.J. López Lozano, L. Vela, A. Vázquez, J. del Val Fernández, M. Diví, N. Fabregat, A. Tuldrá, M.C. Crespo Maraver, L.M. Molinero, The PDQ-39 Spanish version: reliability and correlation with the short-form  health survey (SF-36)., Neurologia 14 (1999) 159–163.